Degeneració Macular
Associada a l’Edat (DMAE)
Què és la degeneració macular?
La DMAE és una malaltia degenerativa ocular molt freqüent. Afecta la màcula (zona central de la retina), alterant la visió central, molt important en activitats del dia a dia com ara llegir, conduir o identificar persones. Quan emmalalteix, provoca un deteriorament progressiu d’aquesta visió fina central. La DMAE és la causa més freqüent de disminució greu de la visió en persones majors de 60 anys en el món desenvolupat. Els principals factors predisponents són l’edat (més de 60-65 anys), antecedents familiars, fumadors/exfumadors, dieta baixa en nutrients i antioxidants i la vida sedentària.
La DMAE es correspon amb un procés d’envelliment de la retina que avança en diferents estadis. Petits canvis poden considerar-se com envelliment normal, però quan progressen, es desenvolupa DMAE en aquestes formes.
- DMAE precoç i intermèdia: les etapes inicials de la malaltia. Es detecten dipòsits de productes d’envelliment a la retina (druses) així com canvis pigmentaris a les capes més externes.
- DMAE avançada atròfica: també coneguda com a DMAE seca, representa etapes finals de la malaltia on la retina s’aprima lentament (atròfia), dificultant i fins i tot impedient la visió central.
- DMAE avançada exsudativa: altrament anomenada DMAE humida, provoca una alteració ràpida de la visió. Es produeix pel creixement anormal de vasos sota i dins la màcula com a conseqüència de l’envelliment de la retina. Aquests vasos filtren líquid (edema) i fins i tot sang dins la retina, que si no rep tractament de forma urgent, pot evolucionar a cicatriu, sense possibilitat de recuperar visió.
Com es manifesta i a quantes persones afecta la DMAE?
Els símptomes més freqüents són la pèrdua gradual de nitidesa en la visió central, la visió borrosa i, típicament, la visió deformada (les línies rectes es veuen distorsionades). En les formes més avançades la pèrdua de visió central es consolida en forma de taques o punts cecs (escotomes), sovint irreversibles si no es tracta a temps.
S’estima que la DMAE pot ja afectar un 1,3% de les persones entre 65-75 anys, xifra que augmenta fins a un 5,7% en els majors de 75 anys. Així doncs, 1 de cada 20 persones de més de 75 anys en pot ja estar afectat.
Com es diagnostica i tracta la DMAE?
El diagnòstic precoç mitjançant revisions periòdiques és fonamental. La DMAE es pot detectar en una consulta oftalmològica completa amb realització de fons d’ull i altres exploracions complementàries com la tomografia de coherència òptica (OCT). Si es presenten símptomes, es necessita encara més una atenció prioritària.
En el tractament de la DMAE és molt important no fumar, empitjora totes les formes de la malaltia. En les formes inicials, s’ha demostrat que els suplements de vitamines i antioxidants (en pastilles, específiques pels ulls) poden alentir la malaltia. En les formes avançades exsudatives (DMAE humida), el tractament mitjançant medicaments administrats dins l’ull (teràpia intravítria) permet estabilitzar la visió i, en alguns casos, millorar-la. És un tractament que cal iniciar de forma urgent i que, malauradament, sovint es cronifica.
El tractament de la DMAE ha millorat molt els darrers anys. Actualment disposem de diferents fàrmacs per la forma exsudativa, els més moderns amb una major duració d’acció que els clàssics. En aquest sentit, ja es disposa de tractaments intraoculars també per les formes atròfiques, tot i que el seu ús és limitat a Europa. En els propers temps, disposarem de tractaments de molt llarga durada i fins i tot teràpies gèniques que podrien curar la malaltia.
DMAE atròfica o seca