Glaucoma
Què és el Glaucoma
El glaucoma crònic és una malaltia ocular que afecta al nervi òptic provocant-li una degeneració progressiva, això comporta una dificultat en que la informació que percep l’ull arribi al cervell per ser interpretada.
Quan el nervi òptic és sotmès a una pressió superior a la seva tolerància, es va atrofiant progressivament tot i no donar cap símptoma fins que està en fase avançada.
És per això que l’única manera de detectar un glaucoma a temps és fent revisions rutinàries, en especial si la pressió intraocular és elevada, si s’és miop o existeixen antecedents familiars de glaucoma.
Representa la segona causa de ceguesa a tot el món i afecta a un 2% de la població de més de 40 anys. Tot i així, és important destacar que en la gran majoria de pacients la malaltia es frena un cop es realitza el tractament corresponent.
El glaucoma agut és una de les malalties oftalmològiques que cal tractar de manera urgent. A diferència del glaucoma crònic, el glaucoma agut pot aparèixer en un ull prèviament sa, però comporta un augment brusc de la pressió intraocular danyant diverses estructures de l’ull.
Tipus de Glaucoma
- Glaucoma primari d’angle obert: és el més freqüent, sol ser d’evolució lenta (anys) i no presenta símptomes fins a estadis molt avançats.
- Glaucoma d’angle estret: es pot presentar de forma aguda o crònica. La forma aguda sol cursar amb gran dolor, envermelliment de l’ull , visió borrosa i nàusees, per la qual cosa es tracta d’una patologia que requereix un tractament urgent. És una malaltia greu amb un elevat risc de pèrdua visual.
- Glaucomes secundaris: és un grup heterogeni de glaucomes que poden tenir diferents causes, sovint una altra malaltia ocular que genera l'augment de la pressió intraocular. Entre altres tipus hi ha el pigmentari, el pseudoexfoliatiu, l’associat a inflamacions, el corticoideu o el neovascular.
- Glaucoma de tensió ocular normal: es dona en persones que presenten una sensibilitat augmentada a la pressió intraocular, còrnies primes i hipotensió arterial. En aquesta forma de glaucoma contribueixen factors vasculars a la progressió de la malaltia, tot i així, es tracta de manera similar a la resta de glaucomes, baixant la pressió intraocular basal.
- Glaucoma congènit: apareix en els primers dies o mesos de vida i està associat a anomalies en el desenvolupament de l’ull durant la gestació. El tractament és quirúrgic.
Diagnòstic
El diagnòstic el fa un oftalmòleg realitzant una exploració minuciosa del nervi òptic. De vegades confirmar o descartar el diagnòstic és clar, però en algunes ocasions només el pas del temps confirmarà si hi ha una degeneració progressiva del nervi. És per això que en algunes ocasions cal fer controls rutinaris i ajudar-nos de proves complementàries en alguns pacients, sobretot si tenen la pressió intraocular alta, tenen antecedents familiars de glaucoma o són miops.
Les proves que cal fer són:
- GONIOSCÒPIA per valorar les estructures de l’angle irido-cornial.
- PAQUIMETRIA per mesurar el gruix de la còrnia.
- FONS D’ULL per visualitzar el nervi òptic.
- CAMPIMETRIA per valorar funcionalment el camp de visió i la seva progressió o estabilitat un cop hem iniciat el tractament i fem un seguiment.
- TOMOGRAFIA DE COHERÈNCIA ÒPTICA (OCT) permet mesurar estructuralment el gruix de la capa de fibres del nervi i de les cèl·lules ganglionars per comparar amb la normalitat i establir si hi ha dany o no, així com fer un seguiment.
Tractament
En aquests moments no hi ha cap tractament que curi el glaucoma, per tant l'objectiu del tractament és evitar la progressió de la malaltia. El tractament consisteix en l’aplicació de col·liris, làser o cirurgia. Aquestes pràctiques no són excloents entre elles i en alguns pacients caldrà combinar-les per evitar la progressió de la malaltia. En la majoria dels casos es comença amb la prescripció de col·liris. El làser pot ser trabèculoplàstia en glaucomes d’angle obert i iridotomia o iridoplàstia en glaucomes d’angle estret. Les tècniques més habituals de la cirurgia són les mínimament invasives en glaucomes lleus, la cirurgia filtrant i/o dispositius de drenatge en casos més avançats o que no responen a tractaments menys invasius.
